El passat dimecres 3 d’agost el diari Expansión va desplaçar la mirada cap a l’any 2046 per a imaginar, de la mà dels grans executiu a nivell nacional, cóm seran les ciutats d’aquí 30 anys. El resultat; tots coincideixen en afirmar que la intel·ligència artificial i la robòtica s’hauran guanyat un lloc a totes les facetes de la nostra vida.
Entre els directius que varen citar-se a la entrevista futurista convocada per a imaginar un futur no molt llunyà, el nostre director general, Emili Rousaud, donava també la seva opinió en quant a allò que més domina; l’energia elèctrica.
El CEO de Factorenergia, en quant al camp de l’electricitat, concloïa: “en 30 anys, el 70% de l’electricitat provindrà de fonts renovables” i afegia també que “s’haurà imposta l’Internet de les Coses, així que tots els dispositius, inclosos els comptadors elèctrics estaran interconnectats”.
Les energies renovables estan creixent a un ritme bastant accelerat, de manera que no és difícil imaginar que realment, en tres dècades, el 70% de l’electricitat que produïm provingui de fonts renovables. En quant a l’Internet of Things (Internet de les Coses), són molts els sectors que comencen a implementar aquesta tecnologia, com ara la domòtica o alguns electrodomèstics; entre ells, els nous comptadors elèctrics, que pròximament estaran instal·lats a totes les llars, són un primer pas cap a la interconnexió d’aquests aparells.
Més endavant, els entrevistadors preguntaven pel paper de les noves tecnologies en la producció; l’Emili donava la seva opinió assenyalant que “el grau d’automatització serà tan alt que pràcticament ja no requerirà la intervenció humana” ja que – apuntava- “la gent es dedicarà a innovar i a les fàbriques ja no hi haurà persones, sinó màquines fabricant coses”. “S’haurà d’implantar una renta universal ja que molta gent no trobarà feina i necessitarem que consumeixi”, va dir Rousaud.
Sembla que els experts coincideixen en que la mà humana serà progressivament més prescindible. Tot apunta, doncs, a l’automatització dels processos fins el punt que només siguem necessaris per a programar les màquines que fabricaran el que nosaltres, els humans, dissenyem. Arribats a aquest punt, pot no trobar-se en un futur tant llunyà aquesta renta universal que preveu Emilio Rousaud; necessària en un món no proper en el que l’ésser humà depengui totalment de la màquina.
